HISTORIA:

L’origen de l’ofici de matalasser es remunta al segle XIV, amb el sorgiment de l’especialització i l’aparició del gremis.

Els matalassers exercien l’ofici, com molts altres artesans tradicionals, de forma ambulant; anaven de casa en casa amb les seves escasses eines i muntaven en cada ocasió el seu improvisat taller al carrer, a les golfes o als terrats de les cases.

Fins no fa gaire temps, a tots els pobles i ciutats hi havia un matalasser/a i, com en la majoria d’oficis, el coneixement es transmetia de generació en generació.

PRESENT I FUTUR:

L’ofici artesanal ha perdurat fins avui i ha resolt les necessitats quotidianes del descans de cada persona. El matalasser treballa de manera personalitzada cada matalàs o coixí; el fa un a un i té en compte les singularitats de cada persona: les característiques morfològiques, així com possibles patologies físiques o dolors crònics.

Avui en dia, han proliferat botigues especialitzades en matalassos, però els productes que ofereixen són produïts de forma industrial i estandarditzada. Al mateix temps, en alguns casos, les persones que atenen són venedors, però no professionals del sector.

El futur de l’ofici és difícil a causa, principalment, del tipus d’economia de mercat actual, ja que afavoreix les grans marques o centres comercials en detriment del petit artesà.

TECNIQUES:

La feina del matalasser, un cop té la llana neta i cardada, es basa en confeccionar el matalàs que, bàsicament, consisteix en els següents passos:

Picar la llana: la llana cal estarrufar-la i extreure’n la pols i les impureses perquè quedi flonja i neta.

Tallar i senyalar les teles: les teles es tallen  tenint  en compte les mides del somier o de la base on reposa el matalàs. També se senyalen els punts on van les vetes.

Fer els ullets: es fan uns forats aparellats i es posen uns ullets que permeten lligar-hi unes vetes per evitar el desplaçament de la llana.

Repartir la llana i posar les vetes: es col·loca i es reparteix uniformement la llana per tot el matalàs per després lligar les vetes que travessen el matalàs tant per sobre com per sota.

Cosir les teles i fer el rivet: es cus i es tanca el matalàs amb el “punt amagat” per llavors enllestir la feina amb el borlet anglès.

MATERIALS:

El matalasser tradicional sempre ha treballat amb materials que tenia a l’abast i al seu entorn -borres, clin, llana, etc.- i molt adequats per al descans a causa de les seves propietats saludables. Els materials són:

LLANA:

La llana absorbeix i expulsa la humitat, acumula la calor corporal i la regula. És autoimmune per naturalesa als àcars. És també un escut protector de les forces tel·lúriques i un neutralitzant de les càrregues electrostàtiques. El benestar que implica dormir en un matalàs de llana es tradueix en una baixada del ritme cardíac i en un relaxament corporal. Al mateix temps, implica beneficis per a la salut, ja que alleuja les molèsties de les malalties reumàtiques, de la transpiració excessiva, etc. És molt convenient per refer-se de les molèsties estomacals, refredats, grips i fa més suportables les malalties del son, així com l’insomni i la fibromiàlgia.

MIRAGUÀ:

És resistent, elàstic, molt lleuger i inodor. L’alt percentatge d’aire a la fibra fa que sigui transpirable i serveixi d’aïllament tèrmic.

PALLOFES D’ESPELTA:

Per les seves múltiples qualitats, la seva flexibilitat i la perfecta adaptació al cos, els farciments amb closca d’espelta són molt aconsellables per a totes les edats. A més a més, donen sensació de frescor a l’estiu i de calidesa a l’hivern.
Les seves qualitats terapèutiques són:

  • Mitiga alguns dolors com migranyes, mals de cap, etc. A més dels dolors produïts per reuma o gota.
  • Afavoreix la circulació, alleuja les varius i ajuda al descans de les cames.
  • Redueix l’insomni i el nerviosisme.
  • Alleuja la sinusitis i algunes al·lèrgies.
  • Regula la temperatura corporal, ja que permet la transpiració i l’absorció de la humitat.
  • Proporciona una correcta posició de la columna.
  • Elimina els roncs.
  • Neutralitza les energies tel·lúriques (conjunt de radiacions que emanen de la terra i que, en alguns llocs, són nocives per a la nostra salut).

EL CÀNEM:

El cànem ha estat utilitzat com a material de llit durant segles. És resistent a la floridura i és extremadament fort. De fet, és tres vegades més fort que el cotó, per la qual cosa crea un matalàs molt ferm.

L’ESPIGOL:

L’espígol és una planta remeiera que tradicionalment s’ha fet servir molt a Catalunya per les seves propietats medicinals (relaxant, antireumàtica, sedant, digestiva, desinfectant…). És especialment indicada en el món del descans per afavorir el son.